Tot el que les famílies volem saber sobre assistència jurídica i testaments ho vam poder preguntar a la sessió amb Pilar Martín (ex-magistrada) i Valero Soler (notari) que vam organitzar la LADD el 22 de març al Palau Macaya
En què ha canviat el fet de passar de la incapacitació a l’assistència?
La nova regulació elimina el concepte d’incapacitació: considera que tota persona és capaç amb els suports adequats. Aquests suports engloben tota mena d’actuacions i es centren en la figura de l’assistent jurídic: una persona que acompanya, aconsella i/o representa.
El codi civil català és igual que l’espanyol en relació a l’assistència?
No, inicialment es va fer el canvi del codi civil espanyol i ara s’està adaptant el català. Es preveu que estigui aprovat a principis del 2024 (de moment ens regim per un decret llei del 2021)
Una de les diferències es que l’espanyol segueix el sistema francès i se’n diu curatela (la figura principal és la guarda de fet) i el català es regeix pel germànic i la figura principal és l’assistent.
Quins tipus d’assistència i grau de suport hi ha?
L’assistent té una funció de suport més o menys intensiu en funció de cada cas. Ho demana la pròpia persona a no ser que tingui grans dificultats,
En ordre d’intensitat:
- Col·laborativa (l’assistent assessora però la persona ho pot fer tot sola)
- Codecisió (totes dues persones han de fer-ho juntes)
- Plena o representativa (l’assistent ho pot fer sol, es l’equivalent a l’actual incapacitació amb un tutor)
En cada àmbit de la vida es pot decidir una intensitat diferent, per exemple plena en salut i patrimonial, codecisió en habitatge…
Si ja tinc una sentència d’incapacitació o curatela: quan temps tinc per revisar-la?
Han donat donat 3 anys des del 2021, però els jutjats et poden citar per fer la revisió quan considerin. Es recomana no demanar-ho sinó esperar a que et citin.
Qui i quantes persones poden ser l’assistent?
L’assistent el nomena la pròpia persona (si la persona té capacitat per decidir) i poden ser una o més persones. Per exemple el pare i la mare. Un amic. Una filla. Un professional de referència.
On cal fer-ho? Per notaria o per jutjat?
Amb la nova llei es pot fer a qualsevol dels dos llocs. Cal tenir en compte que al notari sempre ho ha de demanar la pròpia persona. Si el notari no té clar que la persona tingui prou capacitat per sol·licitar l’assistent, ho remetrà al jutjat. Totes les assistències plenes (equivalents a la incapacitació actual) es fan al jutjat.
Les persones que ja tenen sentència judicial, hauran de seguir-ho fent al jutjat. Es pot demanar que el jutge autoritzi que la propera revisió es pugui fer al notari.
És el mateix l’assistent jurídic i l’assistent personal?
No. L’assistència personal és un nova figura de suport pràctic per a persones amb discapacitat, però no te res a veure amb temes jurídics sinó del dia a dia (ajuda a casa, neteja, compres, mobilitat…)
Què passa amb la prestació de la discapacitat que amb la incapacitació s’equiparava al que reben els que tenen un 65% de discapacitat?
De moment, l’assistència plena s’equipara a l’anterior incapacitació (però encara no està clar com quedarà).
Les persones que no tenen la plena assistència perden aquesta prestació.
Cal revisar l’assistència?
Si, màxim cada 6 anys cal revisar-la (al jutjat o al notari, en funció d’on s’hagi fet l’anterior).
Es pot fixar un termini inferior. Com? A la notaria ho sol·licita la mateixa persona. Al jutjat ho indica el jutge, que ho pot reduïr a 3 anys.
En qualsevol cas, aquests terminis també es poden anar ajustant a mida que canvien les circumstàncies de la persona.
Què és i cada quan s’ha de fer la rendició de comptes?
Consisteix en portar al jutge o al notari (per mail, carta, presencial…) un resum de les despeses, ingressos i canvis patrimonials de la persona.
Es preveu que a Catalunya la rendició de comptes serà potestativa, és a dir: la persona (si es va al notari) o el jutge podran indicar que no cal fer-la.
Mentre el nou Codi Civil català no estigui aprovat, ens regim per l’espanyol, que diu que cal fer-la obligatòriament. Com a norma es fa anualment. Però es pot ampliar el termini. Si es fan els tràmits al jutjat, el jutge pot demanar ampliar-ho a 3 anys. En el cas del notari, és la pròpia persona qui indica cada quan cal fer la rendició de comptes.
Un cop feta la revisió o sentència, qui fa la inscripció de l’assistència al Registre Civil?
La fa el mateix jutjat.
En la pràctica, a l’hora de fer gestions amb el bancs, quina diferència hi ha respecte a la situació anterior?
Cap, però hem d’avisar al banc quan tinguem una nova sentencia.
Algunes entitats bancàries han congelat les operacions fins que hi hagi revisió i nova sentència. Però no ho poden fer! Si ens hi trobem, tornem al banc amb un notari que aixequi acta del que està fent el banc (normalment no cal fer-ho, només avisant que ho farem el banc ja recula).
Per què hauríem de fer testament?
Tothom hauriem de fer testament, per deixar escrita la nostra voluntat de què passarà amb el nostre patrimoni quan no hi siguem. Si no ho fem es compleix estrictament el que digui la llei.
En el nostre cas, és encara més important.
Com s’hauria de fer el testament quan tenim un fill amb discapacitat intel·lectual?
Hem de preveure que, si no fem testament, quan ja no hi hagi cap dels pares la llei ho repartirà a parts iguals entre els fills. I potser no interessa deixar-ho així. A Catalunya tenim un sistema més flexible que a Espanya i la legitima és més dèbil (1/4 part de l´herència a repartir entre tots els fills). Això ens permet modificar més les proporcions entre els fills.
De vegades la millor solució és deixar menys patrimoni al fill/a amb discapacitat i en canvi forçar a que els germans i els seus hereus per la via del “llegat d’aliments” garanteixin que sempre estaran les seves necessitats cobertes. D’aquesta manera, els hereus més beneficiats per l’herència assumeixen el cost de viure de la persona amb discapacitat,
També hem de pensar que si la persona té menys propietats i diners, el copagament que l’estat li pot demanar serà menor.
Com podem protegir el seu legat?
Una manera ja l’hem dit: en lloc de deixar-li bens, deixar un “llegat d’aliments” que els hereus es comprometen a aportar.
I una altra manera és declarar que amb l’herència es constitueixi un patrimoni protegit. D’aquesta manera no es discrimina respecte dels germans. I aquest patrimoni protegit també queda fora del càlcul del copagament,.
Fins ara es podia fer un testament en nom del fill amb discapacitat (substitució exemple). Encara es pot fer?
La substitució exemplar és indicar qui seran els hereus dels nostres fill, vingui d’on vingui el que tinguin. En el cas de la nova llei, ells son els qui decideixen i només es podrà fer aquesta substitució exemplar si la discapacitat és molt greu i no tenen capacitat.
Una alternativa és fer un “fideicomís de residu”: vol dir que en vida en pot disposar com vulgui però que el dia que mori anirà a una altra persona que es designa.
També es pot deixar l’usdefruit a la persona amb discapacitat i la nua propietat a una altra persona, que serà qui tindrà tota la propietat el dia que la persona amb discapacitat mori.
Quan el pares ja no hi siguem: com es pot supervisar que es compleix la voluntat del testament?
Podem assignar alguna persona que supervisi que es compleix: administrador especial dels bens.