La família juga un paper determinant en les oportunitats que disposa la persona per exercir el seu dret a viure de manera independent i inclusiva a la comunitat. Segons les pròpies persones amb discapacitat intel·lectual, la família representa sovint un suport incondicional que les acompanya al llarg de la vida. En algunes ocasions, però, les relacions familiars també poden dificultar l’exercici d’aquest dret, especialment quan es tendeix cap al control i la sobreprotecció de la persona. Per aquest motiu, és necessari distingir alguns dels elements de les relacions familiars que poden contribuir a l’exercici del dret a la vida independent.
El suport familiar en els diferents àmbits de la vida
Són diverses les persones amb discapacitat intel·lectual que destaquen el valor del suport familiar en diferents àmbits de la seva vida, ja sigui per adquirir diferents aprenentatges que els permeten desenvolupar la seva autonomia, per establir relacions socials o per aconseguir els seus projectes de vida personals. A més a més, escoltar els seus interessos i desitjos de la persona i respectar la seva individualitat esdevenen alguns dels elements imprescindibles per acompanyar a la persona de manera satisfactòria.
“Les persones més importants per mi són els meus pares. Ells sempre m’escolten i m’ajuden, sempre, sempre. Ara m’estan ajudant a trobar un company de pis, perquè costa molt…i no vull viure sola.” – Cèlia, 28 anys.
Preparaciò i acompanyament per emancipar-se
Emancipar-se de la llar familiar no és una tasca fàcil per als i les joves adultes d’avui dia que sovint es veuen abocades a seguir vivint amb la família fins a trobar-se en una situació econòmica favorable. En el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual, però, aquest problema s’agreuja no només per la manca de recursos econòmics sinó també per la manca de preparació i acompanyament per a la seva emancipació. En aquest sentit, la família, amb el suport d’altres agents (escola, serveis, etc.) si és necessari, pot contribuir-hi ajudant a la persona a preparar-se per aquest procés, i a fer el pas si així ho desitja. En tots els casos, la preparació per l’emancipació permetrà a la persona adquirir autonomia, detectar els suports que seran necessaris per fer el pas i decidir com li agradaria viure.
“Els meus avis m’ho van donar tot, m’ho van ensenyar tot, perquè jo pogués sortir-me’n. És gràcies a ells que jo visc sol i no em fa por.” – Joan, 39 anys.
La continuïtat del suport familiar
En algunes ocasions, emprendre un projecte de vida, com emancipar-se de la llar familiar, pot implicar allunyar-se del contacte diari que es té amb la família i, en conseqüència, del seu suport. Sovint, això pot provocar que, per por de prescindir del suport familiar, la persona aplaci o fins i tot renunciï al seu projecte d’emancipació. En aquest sentit, tenir en compte aquest element pot permetre a la persona i a la seva família prevenir i afrontar aquestes pors, així com meditar sobre les possibles fórmules que permetin donar continuïtat als suports que necessitaria la persona per poder-se emancipar.
“Jo vull viure sola o amb amics, però em fa una mica de por estar sense els pares. Potser més endavant…” – Anna, 34 anys.
Carolina Puyaltó és una investigadora catalana que ha recollit les experiencies de persones amb discapacitat intel.lectual i n’ha fet una meravellosa tesi que podeu llegir aqui: https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/13666?show=full
Després d’uns anys al Canadà, actualment treballa a la Universitat de Girona (Grup de Recerca en Diversitat- Facultat d’Educació i Psicologia)
Està molt convençuda de que una societat orgullosa de la seva diversitat i inclusiva és possible.