Al Parlament de Catalunya s’està debatent el Projecte de Llei de l’Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya. La nova agència situa la persona al centre amb un pla únic de “gestió de cas” amb atenció social i sanitària.

Com a representants de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, se’ns ha demanat a la LADD que fem les aportacions que consideren per tal d’incorporar-les als debats i reflexions que comporta aquesta llei tan important. Per primera vegada, els àmbits de salut i social quedaran integrats a fi de millorar l’atenció que rebem la ciutadania.

 

Compartim el text que hem fet arribar al Parlament:

Entenem i compartim que aquest projecte suposa un nou disseny des d’una perspectiva d’atenció integrada, amb l’objectiu de crear un sistema d’atenció social i sanitària més centrat en les necessitats i voluntats de les persones i del seu entorn cuidador, l’atenció de la dependència i discapacitat d’acord amb la Convenció els drets de les persones amb discapacitat de les Nacions Unides fomentant l’entorn domiciliari i comunitari. Pensem que la creació de l’agencia és molt important però creiem que el seu desplegament i el com es farà l’atenció a la persones marcarà l’èxit d’aquesta llei.

Com a LADD, considerem necessària i imprescindible la creació d’una agència integrada. Ara bé, en relació a les persones amb discapacitat intel·lectual, cal que la Llei contempli els següents aspectes:

1. Millorar la coordinació entre serveis socials i sanitaris

  • Unificar les gestions i la documentació rellevant, amb informació vinculada entre els dos departaments amb l’objectiu de donar una resposta àgil i evitar tràmits innecessaris,. S’ha de garantir que les persones amb discapacitat i les seves famílies no hagin de gestionar múltiples interlocutors per accedir als serveis sanitaris i/o socials, evitant duplicitats i facilitant una atenció continuada.

2.Implantació de l’accessibilitat cognitiva.

  • L’Agència gestionarà serveis que afecten directament les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies. Sense una bona accessibilitat cognitiva, les persones amb discapacitat poden quedar excloses de la informació i dels serveis que necessiten i les famílies poden tenir dificultats per entendre processos burocràtics i accedir als suports adequat i, per tant, la participació de les persones amb
    discapacitat en la presa de decisions serà simbòlica, ja que no podran comprendre bé els documents, els processos ni les reunions.

3. Atenció personalitzada i adaptada a la discapacitat intel·lectual

  • Incorporar plans d’atenció individual que tinguin en compte les necessitats específiques de cada persona amb discapacitat intel·lectual. Cada persona té necessitats diferents, i un enfocament estàndard pot no ser adequat per a tots els casos.
  • Treballar perquè les valoracions fetes en un departament tinguin el seu impacte de manera consistent en l ́altra i que siguin mútuament reconegudes. Si hi ha necessitats de suports específics que deriven d’una valoració, aquest suport esdevé un dret en aquell mateix moment independentment de si s’ha determinat des del sector salut o del sector social, i és responsabilitat del Govern que aquest suport o prestació arribi a la persona (ja sigui procedent del sector sanitari o del social, el que pertoqui).
  • Tramitar per mitjà dels equips d’atenció primària, la sol·licitud de la targeta sanitària individual “Cuida’m” a persones amb discapacitat. Aquesta targeta hauria de tenir associades unes determinades prestacions o avantatges de cara a una millor atenció de les persones amb discapacitat i les seves famílies, i aquestes prestacions i l’existència de la pròpia targeta hauria ser d’ampli coneixement, tant per part de les persones que la faran servir com per part dels /les professionals que estan en l’àmbit d’atenció directa. La targeta hauria d’incloure, igualment, aquells aspectes rellevants sobre la persona que són importants de cara a la seva atenció (per exemple: si ha d’anar acompanyada, si té preferència d’accés, si té fòbia a algun aspecte sanitari…)

4. Participació activa de les persones amb discapacitat i les seves famílies

  • Es necessari que es garanteixin mecanismes de participació real de les persones amb discapacitat i les seves famílies en el disseny i seguiment de les polítiques socials d’acció integrada, ja que la seva experiència es essencial per dissenyar serveis adaptats i eficients.
  • Cal afegir en el capítol 1 “ Els estatuts de l’AGAISS-Cat regularan les seves funcions, així com la seva composició –que necessàriament haurà de comptar amb representants experts dels i de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives, de les entitats, de les corporacions professionals i de les societats científiques implicades en l’atenció integrada social i sanitària, així com també amb representants de la ciutadania” A les persones amb discapacitat i les seves famílies.

5. Suports específics per a la presa de decisions

  • És necessari que es garanteixin mecanismes de participació real de les persones amb discapacitat i les seves famílies en el disseny i seguiment de les polítiques socials d’acció integrada, ja que la seva experiència es essencial per dissenyar serveis adaptats i eficients. La Convenció de l’ONU sobre Drets de les Persones amb Discapacitat estableix el dret a la presa de decisions amb suports.
    Implementar les eines adequades perquè les persones amb discapacitat tinguin accés a suports adequats per comprendre i participar en les decisions sobre la seva salut i benestar.

6. Formació especialitzada per als professionals

  • Imprescindible implementar programes de formació obligatòria per als professionals de l’Agència en matèria de discapacitat i atenció centrada en la persona, ja que, sense aquesta formació, el personal pot no estar preparat per atendre correctament les necessitats específiques d’aquest col·lectiu.

7. Ampliació de l’atenció domiciliària i comunitària

  • Amb l’objectiu d’evitar institucionalitzacions innecessàries, s’ha de millorar l’atenció domiciliària i comunitària, prioritzant l’atenció en aquestes dos entorns, millorant els suports , l’assistència personal i els pressupostos personals.

8. Millora del finançament i accés als serveis

  • Millorar el finançament i l’accés als serveis, assegurant un finançament suficient i garantint la gratuïtat dels serveis essencials per a les persones amb discapacitat. Sense recursos suficients,l’accés real a aquests serveis és pot veure limitat per qüestions econòmiques.

A nivell més concret demanem que la llei contempli la creació d’òrgans consultius i participatius on hi puguin participar les persones amb discapacitat i les seves famílies.