Transformant la tutela

Assessorament i suport en el procés de modificació de la capacitat d’obrar.

Els passats 4 de novembre i el 2 de desembre de 2019 es van dur a terme dues xerrades organitzades per la Fundació Privada Jeroni de Moragas de Sant Cugat, una dirigida als professionals de la entitat i l’altre per famílies.

Les xerrades van ser presentades per la Maite Ruiz com a presidenta de la LADD i el Ricardo Soria com a advocat i patró de la Fundació, i l’objectiu era donar a conèixer la Convenció i els canvis que l’article 12 suposa en relació al procés de modificació de la capacitat d’obrar.

– Aspectes clau de la xerrada.

  • La convenció ha significat un nou instrument amb importants conseqüències per a les persones amb discapacitat, suposa un canvi de paradigma, on les persones amb discapacitat passen de ser considerades objectes de drets, caritat o tractament  mèdic- rehabilitador  a ser subjectes drets.
  • El model social, vigent actualment,  pensa que la societat és la que ha de donar iguals oportunitats a totes les persones, defensant que la discapacitat està determinada per la interacció amb entorns que poden funcionar com a barreres. Si la mateixa societat promou entorns inclusius, les barreres desapareixen i totes les persones poden esdevenir membres actius en la comunitat.
  • La Convenció reconeix drets: dret a la igualtat , dret de protecció, drets de llibertat i autonomia personal, drets socials i drets relatius a la integració social i política.

– Les principals conclusions de les xerrades són:

  • Cal una profunda reforma cultural, legal y professional del model.
  • Cal tenir més en compte les preferències i l’autodeterminació de les persones.
  • Es necessari modificar radicalment els procediments actuals, fent-los menys formals i més ajustats a cada persona i al seu entorn.

L’article 12 – Igualtat davant la llei

Les lleis han de reconèixer a les persones amb discapacitat els mateixos drets que a la resta de persones

 S’ha de proporcionar a la persona amb discapacitat els suports necessaris en l’exercici de la seva capacitat jurídica. Aquest plantejament fa necessari reemplaçar el tradicional model de substitució en la presa de decisions per un model de suport en la presa de decisions.

La legislació substantiva i processal interpretada per la jurisprudència, ha de garantir que la modificació de la capacitat d’obrar de les persones que no estan en condicions de gestionar per si soles els seus interessos, sigui l’estrictament necessària per a la seva adequada protecció i compleixi els requisits de proporcionalitat i adequació al fi perseguit.