Maite Ruiz, Presidenta LADD
La pandèmia ha posat de manifest moltes mancances que ja estaven presents en l’atenció al col·lectiu de les persones amb discapacitat intel·lectual i ha suposat una marxa enrere en alguns drets fonamentals en els quals s’havien aconseguit avenços. Ens arriben cada dia informacions preocupants per part de les entitats i de les famílies:
– L’escolaritat inclusiva està en retrocés
– L’àmbit laboral és alarmant, la possibilitat que, avui per avui, tenen les persones amb discapacitat intel·lectual d’accedir a un lloc de treball un cop acabada l’etapa escolar és gairebé nul·la. Seguim sense polítiques clares d’inserció laboral en entorns ordinaris. A això cal afegir la gran pèrdua dels actuals llocs de treball que ja s’està notant i la que vindrà en els propers mesos. En alguns Centres Especials de Treball hi ha persones que estan perdent prestacions com ara transport o menjador, amb horaris més exigents i extenuants jornades llargues i continuades.
– Alguns serveis assistencials de dia no poden complir els seus objectius i no poden obrir de manera estable. Això implica que les persones es queden a casa, més aïllades i sense les seves rutines.
– Les llars i residències s’han de reinventar per atendre les persones amb discapacitat intel·lectual com poden, amb manca de recursos públics i a costa d’hores i esforços del personal, sovint mal pagat.
– La bretxa digital fa que moltes persones confinades s’hagin sentit molt aïllades, sense les oportunitats de connexió en remot que té bona part de la societat.
– Els perjudicats: les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, que se senten soles i vulnerables davant d’una situació que està capgirant el món sencer.
Configurem un col·lectiu especialment poc visible, i durant la pandèmia els mitjans de comunicació s’estan fent molt poc ressò de totes aquestes problemàtiques. En paral·lel, les entitats es troben sota una gran tensió econòmica per seguir prestant els seus serveis amb seguretat. En ocasions les reivindicacions de les entitats (legítimes i necessàries) per poder mantenir els serveis en funcionament invisibilitzen o deixen de banda la defensa dels drets individuals de les persones amb discapacitat intel·lectual.
Com ja ha passat en altres moments, les famílies hem de donar un pas endavant i tornar a reivindicar drets, drets essencials. Hem de tornar a estar molt presents a les taules de diàleg i de negociacions amb l’Administració, directament, sense que ningú ens hi representi. Només així cadascú podrà fer bé el seu rol: nosaltres en la defensa dels drets i les entitats reivindicant els recursos necessaris per seguir aportant valor amb els seus serveis.
Des de sempre, les famílies hem estat motor de canvi. Som-hi doncs. Recuperem terreny en la inclusió a tots nivells, denunciem vulneracions de drets, exigim que els suports en habitatge o treball siguin personalitzats, reivindiquem valoracions justes i transparents pels nostres fills i filles. Lluitem perquè en tots els àmbits i per cada persona del col·lectiu es compleixin els mandats de la Convenció de l’ONU: una vida normalitzada dins la societat, amb els suports necessaris. I tot això fem-ho amb elles i ells, impliquem-los, fem ressonar la seva veu.
Nosaltres ja ens hi hem posat. T’hi sumes?
Maite Ruiz – Presidenta de la LADD, Novembre 2020