L’Albert fa 9 mesos que viu sol. Aquest ha estat un pas important per a ell però també per la seva famíla i volem saber com ho han viscut i com valoren l´experiència. Per això, la Mireia Guilera ha fet aquesta entrevista a tres bandes: l’Albert Helguera Ruiz, els seus pares i el seu germà.

 

L’ALBERT 

Què pensaves que voldries ser de gran, quins eren els teus somnis?  

Jo pensava que volia ser cambrer i es va complir el meu somni. Vaig estudiar hostaleria  al Sinai i he  estat 14 anys fent de cambrer al INOUT, un Hostel que està a Collserola. Des de fa 3 anys estic a la Generalitat. El treball m’agrada però el millor son els horaris i las festes que em permeten fer una vida més sociable.

En principi no m’havia plantejat viure fora de casa.

Quan temps fa que has marxat de casa i com va anar la decisió? 

Des de que treballo a la Generalitat  amb millors horaris vaig començar a pensar en viure fora de casa. Els meus pares tenien un pis i quan van plantejar-se reformar-lo, és quan vaig pensar que podria anar-hi a viure jo amb la meva novia.

Fa 9 mesos que he començat a viure sol i els caps de setmana amb la Glòria, la meva parella.

Què és el que més t´agrada de viure independent?

Que puc fer la meva vida prenent les meves decisions, menjar el que vulgui, organitzar-me, veure la tele, cuidar el meu hort.

I el que  menys?

 No hi ha res que no m’agradi.

Que penses quant estas al pis ?

Penso que cada vegada soc més autònom i  més capaç de fer coses, i que equivocar-me també és aprendre.

Tens suport per fer algunes coses? 

Tinc suport de la meva família i de l’Iker  que ve 2 dies a la setmana i també del coordinador Sergi. Fem una reunió cada dos mesos amb ells i amb la meva  família . Aquests suports son de la Fundació Catalana Síndrome de Down, dins del servei d’autonomia a la pròpia llar.

Com portes els àpats i anar a comprar ? 

Els àpats els planifiquem conjuntament amb l’Iker. Jo proposo el que m’agrada i ho anem a comprar. Jo també vaig  a comprar sol, que és una cosa que m’agrada , i així puc escollir el que em ve de gust.

Creus que el sistema està ben preparat perquè les persones que necessiteu suport pugueu independitzar-vos? 

El programa ajuda però cal tenir recursos, si  la meva família no hagués tingut un pis i jo una feina, la vida independent no hagués estat possible. Calen  més llars i que les persones tinguin feina per poder mantenir-ho.

EL LEO, el germà:  

Quines son per a tu les principals virtuts de l’Albert ?   

L’Albert és una persona amb moltes virtuts. Entre les que destacaria,  crec que té molta empatia i sap percebre i entendre l’estat d’ànim de les altres persones.  També és una persona constant amb el que es proposa, amb molta força de voluntat,  extravertit, senzill i transparent.

T’ha demanat algun consell com a germà ?  

Tot i que és una persona bastant reservada i que vol aconseguir les coses per ell mateix, dins la nostre família sempre ens hem recolzat molt entre nosaltres, i quan ha sigut necessari ens hem demanat consell. Ell m’ha demanat consell en més d’una ocasió, però jo sovint també necessito el seu consell i punt de vista.

Tu com el veus desenvolupar-se al pis ?   

Veig que s’ha adaptat molt bé i molt ràpid. Tot i que qualsevol persona quan s’independitza sent certa incertesa,  ha tingut la sort de poder preparar-ho amb temps  i rep molt suport tant per part de la seva família com dels professionals del Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar.

Quines coses et fan sentir orgullós de l’Albert ?  

Moltes. La seva força de voluntat per aconseguir els seus objectius, la seva facilitat per adaptar-se a les noves situacions i la naturalitat a l’hora de relacionar-se amb els altres.

Imaginaves que arribaria a viure independent ?   

Si. Potser no pensava que seria tan fàcil i que es sentiria còmode tan ràpid, però crec que és un moment important en la vida de qualsevol persona i que un pas necessari en el nostre creixement personal.

Crec que la vida independent és un dret que tenim totes les persones. Tots hauríem de tenir l’opció de triar on i amb qui viure, però per desgracia encara hi ha moltes persones que no tenen aquesta oportunitat. Falten recursos i suports perquè tothom tingui l’oportunitat que ha tingut l’Albert.

ELS PARES, la Maite i en Nardo

Com veieu al vostre fill ?

Molt feliç, amb esperit de superació i amb ganes d’anar millorant

De totes les coses que ha assolit l´Albert, quines destacaries?

Ho ha anat fent tot pas a pas: l’escola , la seva formació amb hostaleria, el seu treball tant al CET com a Generalitat i ara el seu pas a una vida independent, vivint sol . Cada pas  ha estat molt important, cada etapa ha exigit assolir nous reptes.

Quins son els principals valors que li heu inculcat a l’Albert?

La voluntat i la responsabilitat. Sempre hem parlat amb ell que malgrat que les coses li costessin  més que a altres persones les podria aconseguir amb constància, voluntat  i esforç

Pel que fa a la seva vida independent com el veieu ?

Fa 9 mesos que ha començat a viure sol , ho esta fent paulatinament però se n’està  sortint molt bé en tots els aspectes. Viure sol vol dir moltes coses, com ara cuidar-se d’ell mateix i de la seva casa. Creiem que ho esta aconseguint  amb el suports nostre, el de la família i el de la entitat que l’acompanya .

Sou molt “ marasses “?

Jo, la mare una mica!  Vull que estigui bé, em costa pensar que ja no es el nen al que cal estar sempre al seu costat. Però entenc que per créixer cal tenir la oportunitat de fer les coses per un mateix i ens ho esta demostrant.

 

La vida amb suports és un model per accedir al dret a la vida independent. Està alineat amb el que diu la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.