Bloc

El passat dia 15 de novembre la magistrada Pilar Martín ens va fer una excel·lent xerrada aclarint un tema candent: la llei 8/2021, per la qual es reforma el codi civil en relació al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica. La reforma pretén adequar la normativa a la Convenció internacional de drets de les persones amb discapacitat de l´ONU.

Què vol dir capacitat jurídica? Es la capacitat d’obrar i decidir que tenim les persones en diferents àmbits de la vida: per exemple per anar al banc a treure diners, per signar un contracte de compra o venda d´un pis, per fer un crèdit, per prendre decisions de salut, per comprar un cotxe… Fins ara, es considerava que les persones amb discapacitat tenien poca o nul·la capacitat per decidir, i per això es nomenaven tutors o curadors, per decidir de manera total o parcial per ells i elles.

La nova regulació elimina el concepte d’incapacitació: considera que tota persona és capaç amb els suports adequats. Aquests suports engloben tota mena d’actuacions i es centren en la figura de l’assistent jurídic: una persona que acompanya, aconsella i/o representa.

L’assistència es pot demanar per la via judicial (com es feia ara amb la tutela o curatela) però també anant al notari.

En aquesta taula es mostren els conceptes principals, segons on es demani l’assistència 👇🏾

En l´adaptació al codi civil de Catalunya (encara no finalitzada) hi haurà algunes diferències, com per exemple que es definiran 3 nivells d’assistència:

•  Col·laborativa: la persona assistent aconsella, però la persona amb discapacitat pot fer els tràmits i prendre decisions sense anar acompanyada per l’assistent. En cas de dubte, es pot demanar que l´assistent avali la seva decisió.
• Co-decisió: la persona amb discapacitat i la seva assistent van plegades quan cal fer tràmits (per exemple al banc o al comprar un cotxe).
• Plena o representativa: la persona assistent pot anar sola en representació de la persona amb discapacitat, Aquest nivell es donarà només en els casos més greus i seria l´equivalent als actuals tutors.

En cada àmbit es podran definir diferents nivells d´assistència: per exemple col·laborativa en temes de salut i plena en temes econòmics.

Quins canvis arriben amb aquesta reforma i què hem de fer?

• S’eliminen els conceptes de tutela, curatela, pàtria potestat prorrogada i pàtria potestat rehabilitada. Quan el o la menor amb discapacitat arribi a la majoria d’edat, caldrà que sol·liciti la nominació d´un assistent. O que alguna persona ho sol·liciti en el seu nom.
• La persona interessada pot decidir qui serà la persona o persones que li prestaran suport i el jutge o el notari hauran de valorar si la voluntat de la persona amb discapacitat és adequada. Per tramitar-ho s’ha d’escriure al Deganat un document amb: nom de l’assistit, suports que proposa i l’amplitud de l’assistència (plena, col·laborativa o co-decisió).
• Mentre no es resolgui el judici, es pot demanar la figura d’un defensor judicial, que actuarà de manera immediata per tal que la persona no quedi desprotegida.
• Les persones que ja tinguin la incapacitació tramitada l’hauran de revisar per via judicial, perquè originàriament es va fer així.
• Fins que es faci aquesta revisió encara serà vigent la que tenen.
• Donat que no hi ha incapacitació, es preveu que les prestacions associades a aquest concepte puguin desapareixer, com per exemple l´equiparació actual de la persona incapacitada a un 65% de discapacitat pel que fa a les prestacions de la seguretat social.
• Com a tema addicional, la Pilar ens explica també que hi ha una nova normativa (RD 888/2022) pel que fa al grau de discapacitat, que tindrà en compte factors socials, contextuals, familiars i no només mèdics.
• El nivell d’assistència es pot augmentar o disminuir en les revisions que es facin o demanin periòdicament (que seran cada 1-6 anys)
• Els assistents hauran de fer sempre rendició de comptes també en el cas de que siguin els pares o mares (recordem que ja no existeix la pàtria potestat prorrogada). La rendició es farà segons es decideixi, però sempre com a mínim un cop l´any i màxim cada 6 anys. Si l’assistpencia d´ha demanat al jutjat, la rendició també es farà al jutjat. Si s´ha demanat al notari, la persona decideix amb qui es fa (es pot fer per exemple amb una altra persona de confiança diferent a l´assistent)
• L’assistència és susceptible de ser remunerada, de manera similar al que feien ara les entitats tutelars (que ara es diran entitats de suport).

Recomanacions de la Pilar a les famílies:

• Pels qui ja tinguin tramitada la incapacitació: caldrà que els seus fills/es demanin la seva revisió per via judicial. Però la Pilar recomana NO fer-ho fins que el codi civil català estigui aprovat, a no ser que sigui el propi jutjat qui la sol·liciti. I mentre no es revisi, que tothom tingui clar que la resolució que tenen és vigent.
• Pels qui no la tinguin: els seus fills/es haurien de demanar l’assistència per via notarial o judicial. Si no hi ha pressa (per edat o situació), també en aquest cas suggereix esperar a l’adaptació del codi civil català.

Des d’aquí el més calorós agraïment a la Pilar 👏👏per aquesta xerrada que ens aclareix molts dels dubtes que ha generat aquesta reforma.

Nota de la LADD: donat que és un tema prou complex de redactar, hem usat en molts casos el masculí genèric, per no afegir complexitat al llenguatge (jutge -jutgessa, notari-notària… ).