Durant la jornada de presentació de l’estudi sobre valoracions del 7 de febrer al Col·legi de Psicologia de Catalunya, la Dra Carol Puyaltó va fer una estimulant ponència emmarcant les valoracions en la Convenció de drets de les persones amb discapacitat de l’ONU. Més de 130 persones van poder-ne gaudir, en un format híbrid (presencial/zoom).
La Carol és doctora en educació i discapacitat i pertany al grup de recerca en diversitat de la Universitat de Girona.
De què parlem quan parlem de la Convenció?
La convenció de drets de l’ONU va representar un canvi profund de mirada sobre les persones amb discapacitat.
Fins aquell moment (any 2006) la discapacitat s’havia tractat sobretot amb un enfoc mèdic- rehabilitador (la persona està malalta i hem de procurar sanar-la o cuidar-la). En canvi, la convenció es fixa sobretot en l’entorn: quines son les barreres que impedeixen que una persona pugui portar una vida amb la màxima normalitat i inclusió a la comunitat, malgrat les dificultats que pugui tenir.
Els tres grans eixos de la convenció són:
- És un model basat en drets. Reconèixer aquests drets ha d’empènyer als països que l’han signada (entre els que es compta Espanya) a desenvolupar polítiques adequades. I permet a les persones defensar aquest drets si creu que son vulnerats.
- La importància dels suports. Com que el problema no son les dificultats de la persona sinó les barreres que l’entorn li posa, la solució està doncs en els suports per salvar aquestes barreres. Suports que poden ser de molts tipus: arquitectònics, d’accessibilitat cognitiva, psicològics,… els que cada persona necessiti.
- Les persones amb discapacitat es situen al centre del model. De manera que hem de parlar sempre de suports individualitzats i que responguin a les necessitats d’aquella persona en concret.
Les valoracions es fan d’acord a la Convenció? No.
Una valoració de serveis és aquella a partir de la qual la Generalitat assigna el servei o suport més adequat per a cada persona en àmbits com el treball, l’ocupació, la formació o l’habitatge.
Un grup internacional d’experts va estudiar com es feien les valoracions a diversos països i la seva conclusió va ser que no s’ajusten gens al model de la convenció ja que:
- Encara es centren en les dificultats de la persona i amb perspectiva mèdica o clínica.
- No sempre garanteixen la inclusió social ja que no estan plantejades per assolir aquest objectiu.
- Els procediments són poc clars i objectius, i no tenen prou en compte l’opinió de les persones.
- S’evaluen capacitats de manera aïllada, en lloc de valorar la persona de manera holística i en el seu context habitual. El que pot ser vist com una dificultat en un despatx potser no ho és al dia a dia, perquè la persona té recursos o suports que li faciliten. O al contrari.
Com s’haurien de fer les valoracions, segons la Convenció?
Tot i que el text de la Convenció no diu en concret com cal fer-les, dona prou pistes com perquè les administracions defineixin un model de valoracions que sigui coherent amb els seus principis i drets.
Destaquem tres temes bàsics:
- S’han de basar en les necessitats i demandes de les persones i aquestes han de tenir un rol decisiu (són les més expertes, junt amb les seves famílies)
- Els processos han de ser clars, transparents i accessibles.
- Els equips han de ser multidisciplinaris i estar formats en drets humans.
Amb aquesta ponència, la Carol va fer una pedagogia que resulta molt important per a les famílies ja que conèixer els drets és el primer pas per defensar-los.
La Convenció ens empodera de cara a les nostres reivindicacions.
Moltíssimes gràcies, Carol, per transmetre’ns tot això de manera tan compromesa, entenedora i clara.
Us convidem a escoltar-la en aquest vídeo gravat durant la jornada.