Us compartim la carta entrada per registre a la Conselleria d’Educació, febrer 2024.

 

Atn H. Consellera Anna Simó i Directora Laia Aso.

Benvolgudes,

La formació i la seva corresponent titulació per l’alumnat amb discapacitat intel·lectual segueix patint una discriminació incomprensible al sistema educatiu català. 

Les famílies hem tardat molts anys (masses) i moltes reivindicacions fins que s’ha reconegut el seu dret a titular l’ESO i ha estat possible després de dues resolucions importants: una del Síndic de Greuges i  una del Parlament de Catalunya. A partir del curs passat, tot l’alumnat que hagi assolit el seu Pla Individualitzat ha de titular l’ESO (i obtenir el corresponent nivell de català).

Tot i això, queden per resoldre dos temes importants:

  • Què ha de fer l’alumnat que vulgui accedir a un PFI adaptat? Recordem que, malgrat que existeixen els IFES (que ja no discriminen l’alumnat amb títol d’ESO), l’oferta encara no cobreix tot el territori, ni ofereix prou varietat d’oferta ni té places per tota la demanda. I, per tant, encara hi ha molts/es alumnes que en acabar l’ESO han d’optar per un PFI (havent de renunciar a la titulació per entrar-hi).
  • Què passa amb l´alumnat que, per poder-se seguir formant, tots aquests anys ha hagut de renunciar a la titulació? Tenien el mateix dret que ara ha estat reconegut per aquestes dues resolucions. Des del Departament ens dieu que no podeu passar per sobre del criteri de les direccions escolars que no els van titular. Però no és un problema que hagin de resoldre les direccions: és un problema creat per unes normatives d’Educació que cal resoldre des d’Educació. La nostra proposta és que acrediteu l’ESO a tot l’alumnat que hagi cursat un PQPI o PFI o IFE (fins ara, encara discriminava estar titulat/da). I dotar a les escoles d’adults (totes o algunes) de formació als professionals i adaptació curricular perquè aquelles persones amb discapacitat intel·lectual que no estiguin en l’anterior supòsit i se’l vulguin treure puguin fer-ho.
  • No fer-ho, posa aquestes alumnes en clara desavantatge vers els que sí que la tinguin, ja que és una titulació que es demana -per exemple- a les oposicions per plaça pública.

Un altre punt té a veure amb les titulacions dels IFEs. O, millor, dit, amb les NO titulacions dels IFEs. Els IFEs neixen com a resposta de la Llei de l’FP aprovada per Parlament de Catalunya l’any 2015 i on, a demanda de les mares, es van incloure per primera vegada les persones amb discapacitat intel·lectual. En concret, l’article 12/7 diu que “L’Administració de la Generalitat ha de promoure ofertes formatives, preferentment vinculades a qualificacions professionals de nivell 1, adreçades específicament a persones amb discapacitat reconeguda que no estiguin en disposició de seguir els itineraris de formació professional ordinaris. Les ofertes formatives esmentades han de tenir per objectiu incrementar l’autonomia personal d’aquestes persones i l’assoliment de competències professionals que facilitin la transició a la vida adulta i la integració social per mitjà del treball.“

Ens comenteu des del Departament que això és degut a què és una oferta que només existeix a Catalunya però l’article 42.2 diu clarament que “l’oferta de formació professional del sistema educatiu es compon, d’acord amb la normativa vigent, dels títols homologats, dels títols propis establerts pel Govern, de les adaptacions curriculars amb relació a determinats perfils professionals i requeriments sectorials i de les adaptacions curriculars per a persones amb discapacitat lleu o moderada. 

Com pot ser, doncs, que l’alumnat que acaba un IFE ho faci, novament, sense CAP titulació oficial i reconeguda per la Conselleria d’Educació? Quatre anys de formació dins el sistema educatiu català i cap títol vostre! Acaba només amb l’acreditació de competències que atorga el SOC (Servei Ocupació de Catalunya). Hi ha algun altre grau dins l’FP en què això passi? Perquè estem a l’FP, oi? Si no fos així voldria dir que encara cal desplegar l’oferta de nivell 1 que especifica la llei.

Per què en el cas dels nostres fills i filles sempre hi ha aquesta reticència o poca consideració envers la seva titulació?

Sabem que amb temps, paciència i molt desgast podríem acabar assolint aquestes reivindicacions. I, si cal, ho farem. Però preferiríem que, aquesta vegada, ens hi posem juntes per resoldre-ho com més aviat millor. El sistema ha de ser un suport, no un contrincant. No podem més, de veritat.

Quedem pendents d’una reunió per accelerar la solució d’aquests temes.

Gràcies,

Atentament.

Montse Tarridas

Vicepresidenta de la LADD