Cine Fòrum: De “deficient mental” a “persona amb discapacitat”

Què ha canviat en els últims 35 anys? El 17 de març del 2016, en el marc del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, la LADD va dur a terme el seu primer cinefòrum amb el documental “Temps d’integració. L’altra normalitat” (1980), amb una assistència de més de 90 persones.

La Maite Ruiz, presidenta de l’entitat, i la Núria Fonoll, vocal, varen donar la benvinguda i presentar la LADD, convidant a totes les persones assistents a col.laborar-hi ja sigui associant-se o formant part dels grups de treball.

A continuació es va presentar el documental a càrrec del seu guionista i director tècnic, el Ferran Miquel, que va fer un repàs per la història i la situació de les persones “deficients mentals” del moment. Com a curiositat va comentar que aquesta era la primera visualització que es duia a terme del documental des d’inicis dels anys 80 ja que el van censurar i durant molts anys va estar tancat a un calaix.

El José M. Jarque i l’Oscar Miró, professionals del treball amb les persones amb discapacitat, des de la saviesa que els hi dóna la seva experiència, el temps recorregut i el seu saber fer, varen compartir les seves reflexions i vivències des dels seus inicis laborals fins als nostres dies.

La Sònia Gainza i l’Esteve Ferrer, com a pares d’infants amb discapacitat intel.lectual, van compartir les seves experiències personals i el recorregut que estan fent per aconseguir que la vida dels seus fills sigui tal com ells pensen que ha de ser.

A tall de resum, presentem els punts més importants que es van reflectir al debat:

  • Les persones amb discapacitat intel·lectual són un valor per a la societat i aquesta no pot prescindir d’aquest valor. Són persones lleials i complidores que omplen d’afecte el seu entorn. Cal eliminar el “dis” i centrar-se en les “capacitats”.
  • La Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat reconeix que totes les persones tenen el mateixos drets i deures, sense distinció de cap mena, el que suposa un punt d’inflexió, la discapacitat passa a ser una qüestió de Drets Humans.
  • És necessari donar a les persones amb discapacitat intel·lectual el lloc que els hi correspon a la socientat, escoltar-les i fer-les partíceps de totes les decisions que es prenen respecte elles.
  • La inclusió a la societat es l’objectiu que perseguim: l’accés en igualtat de condicions i d’oportunitats als serveis, recursos i espais necessaris per el desenvolupament personal i col.lectiu, així com a la plena participació en la vida econòmica, social i política.
  • Son molts els camins que hem recorregut, hem passat d’una visió mèdica i assistencialista a una de més social, hem canviat la terminologia i el llenguatge, creiem més en les persones, en les seves capacitats i en les seves possibilitats… però encara ens queda camí per recórrer