Copagament

L’actual sistema de copagament és injust i confiscatori.

Defensem un sistema coherent de concertació que impliqui un copagament més just i demanem que es revisi el seu sistema de càlcul.

Volem donar suport a les famílies afectades per un sistema de copagament que vulnera els drets de les persones amb discapacitat i els de les seves famílies, deixant-les en una situació de pobresa i desemparament, reduint considerablement la seva qualitat de vida.

Es demana començar des de zero i que l’executiu català replantegi la normativa conjuntament amb el sector per aconseguir una aportació econòmica justa per a cada situació. Les persones amb discapacitat han de viure amb dignitat, igual que la resta de ciutadans. Cal una enèrgica pressió popular i comptar amb el suport de partits, associacions i entitats, amb sensibilitat i sentit comu.

 

Drets vulnerats

Article 19. Dret a viure de forma independent i a ser inclòs en la comunitat

“Els estats part en aquesta convenció reconeixen el dret en igualtat de condicions de totes les persones amb discapacitat a viure a la comunitat, amb opcions iguals a les de les altres, i han d’adoptar mesures efectives i pertinents per facilitar el ple gaudi d’aquest dret a les persones amb discapacitat i la seva plena inclusió i participació a la comunitat, i han d’assegurar especialment que:

a) Les persones amb discapacitat tinguin l’oportunitat de triar el seu lloc de residència i on i amb qui viure, en igualtat de condicions amb les altres, i no es vegin obligades a viure conformement a un sistema de vida específic;

b) Les persones amb discapacitat tinguin accés a una varietat de serveis d’assistència domiciliària, residencial i altres serveis de suport de la comunitat, inclosa l’assistència personal que sigui necessària per facilitar la seva existència i la seva inclusió a la comunitat, i per evitar- ne l’aïllament o la separació;

c) Les instal·lacions i els serveis comunitaris per a la població en general estiguin a disposició, en igualtat de condicions, de les persones amb discapacitat i tinguin en compte les seves necessitats”

 

A Catalunya, l’Ordre BSF/130/2014, de 22 d’abril estableix els criteris per determinar la capacitat econòmica de les persones beneficiàries de les prestacions de servei no gratuïtes i de les prestacions econòmiques destinades a l’atenció a la situació de dependència que estableix la Cartera de serveis socials. També defineix  la participació en el finançament de les prestacions de servei no gratuïtes, i incorpora el patrimoni com a criteri per a la valoració de la capacitat econòmica de la persona beneficiària.  Modifica els coeficients per a calcular la quantia mínima garantida per a despeses personals.

La  conclusió quan s´aplica aquesta ordre és que es vulnera l´esperit de l´article 19 de la Convenció i el dret a la igualtat de les persones amb discapacitat que viuen en serveis residencials : els obliga a pagar una quantitat molt elevada pels serveis que necessita i sense tenir en compte quins són els costos associats a la seva discapacitat, que haurien d´estar sempre assegurats per l´estat.

Situació actual

La reducció del mòdul social per part de la llei de pressupostos disminueix el cost de l’acció social per a l’Administració Pública (Generalitat) i fa recaure en l’usuari la referència més alta en el pagament dels serveis.

L’ordre BSF/130/2014 estableix uns diners de lliure disposició per l’usuari clarament insuficients, que empobriran les persones amb discapacitat. Són càlculs pensats per a persones grans, que estàn en la darrera etapa de la seva vida. Especialment greu es considera el cas dels usuaris de Llar-residència i servei diürn, que han de pagar com a mínim menjador, transport i acompanyament.

La introducció del patrimoni en el càlcul de la capacitat econòmica provoca un excés de gravamen a la persona. Com a màxim, aquest càlcul es podria començar a aplicar a partir de que la persona fa 65 anys, com a la resta de la població.

Estranya consideració de la pensió per fill a càrrec. Si la persona té un 75% o més de discapacitat i està incapacitada amb un tutor que és persona física, la pensió es considera ingrés del familiar i no computa en el càlcul de la capacitat econòmica. En canvi, si, amb aquest mateix grau de discapacitat la persona no està incapacitada, o la tutela la té una entitat tutelar, la pensió es considera ingrés de la persona a l’hora de calcular la capacitat econòmica. L’ordre de copagament assenyala una discriminació entre representant legal persona física o jurídica.

 

Actuacions i propostes

Des de la Ladd hem estructurat un grup de treball per abordar el tema des del punt de vista legal, abarcant tots els aspectes i matisos  i tenint en compte totes les Lleis, Convencions i Ordres.

Aquest grup es complementa amb el projecte que faràn un grup de consultors solidaris d’Esade Alumni Social. Són ex-alumnes advocats professionals en actiu, que des del gener fins al juny 2018 treballaràn en un projecte per ajudar-nos a avançar en aquest tema.

 

Volem determinar:

a) Si la implementació del sistema de copagament es fa d´acord a la Llei.

b) En cas que no:  reclamar perquè l´aplicació sigui justa i conforme a la Llei,

c) En cas que si: quines lleis caldria abordar i canviar per obtenir un sistema just que no empobreixi les persones amb discapacitat i garanteixi el seu dret a viure en comunitat amb els reforços i suports que cada persona necessita.

d) Com a caràcter general, insistim que caldria exigir alguns marcs de referència clars com ara: que la persona en cap cas hagués de pagar més del 60% del cost el servei i que el mínim de diners de butxaca disponibles sigui de 365€ mensuals.

 

 

Membres de la Comissió de Copagament

Lola Saballs, Victor Bayarri, Andreu Orofino, Maite Ruiz.

Amb la col.laboració de:

Isabel Pahissa (Advocada)

Mª Luisa Valero (Procuradora)