Reflexió i millora de la inclusió laboral

PROJECTE SELECCIONAT EN LA CONVOCATÒRIA 2018-2019 DEL PALAU MACAYA, que té com a finalitat donar suport a iniciatives i projectes de reflexió, debat, intercanvi i difusió d’idees que ajudin a entendre millor els reptes que té plantejats la nostra societat i que permetin identificar noves tendències de progrés i transformació social.

La Convenció de l’ONU reconeix a l’article 27 el dret de les persones amb discapacitat a treballar en igualtat de condicions amb les altres; això inclou el dret a tenir l’oportunitat de guanyar-se la vida mitjançant una feina triada lliurement en un mercat i un entorn laborals oberts, inclusius i accessibles a tothom.

Malgrat això, l’atur en el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual supera el 80 %.

El cicle ens ha servit per detectar i fer propostes de millora de la inclusió laboral del col·lectiu en entorns normalitzats, amb tres fases: fase de recerca, per tal de polsar la situació i la realitat actuals –hem entrevistat més de 110 persones, de tots els agents socials implicats–; fase de construcció, amb set dinàmiques de grup i una ponència internacional, i fase de conclusions i propostes, amb una ponència fina

Els objectius marcats a l’inici del projecte han estat:

• Incorporar en el debat i les propostes la majoria dels agents socials implicats, començant pel mateix col·lectiu i afegint-hi empreses, entitats d’inserció, administracions i professionals de diferents àmbits.

• Aprendre d’iniciatives d’èxit tant nacionals com internacionals.

• Transformar els aprenentatges del projecte en materials de comunicació i divulgació que puguin tenir impacte en els agents socials implicats.

LES IDEES CLAU:

PRIMERA IDEA:

La idea més important és que el principal fre perquè empreses contractin el col·lectiu és la por, fruit del desconeixement. Quan hi ha una experiència d’inclusió, la por es transforma en satisfacció. Una manera excel·lent de reduir les pors és que les empreses coneguin tot el suport que rebran per part d’entitats expertes en el procés d’inclusió (el Treball amb Suport es demostra una metodologia exitosa).

SEGONA IDEA:

Personalització dels suports segons la persona i el moment, amb molta més flexibilitat, i que el suport sigui de la persona (no de l’entitat ni de l’empresa). Les persones amb discapacitat intel·lectual necessiten suports al llarg de tota la seva vida, però no tothom necessita el mateix, ni sempre el mateix. Amb relació a la feina, és bàsic per a l’èxit que hi hagi un equip d’inserció laboral que acompanyi tant l’empresa com a la persona. Aquests suports han de ser de la persona que els necessita, estigui on estigui, i ha de poder transitar per diferents models (centres especials de treball / empresa ordinària), sabent que no el perdrà mai. Òbviament, si parlem de suports flexibles i personalitzats, la valoració de les necessitats que cada persona necessita en cada moment ha de ser molt acurada.

TERCERA IDEA:

Revisar les lleis i les polítiques que regulen l’accés a la feina sota el marc de la Convenció de l’ONU. La Convenció de l’ONU es va signar l’any 2006 i l’entorn normatiu i legislatiu que regula la feina (centres especials de treball, LISMI, serveis d’ocupació i inserció…) és anterior (anys vuitanta i noranta). Ara, l’accés a la feina de les persones amb discapacitat és un dret, i els estats l’han de garantir, tot redefinint els aspectes que calguin en les polítiques de formació, promoció, contractació, etc.

QUARTA IDEA:

Potenciar els recursos destinats a l’ocupació en empreses ordinàries.

Per treballar, les persones amb discapacitat intel·lectual es mouen majoritàriament entre dos models: els Centres Especials de Treball i l’empresa ordinària (sota la metodologia del Treball amb Suport – TAS). El primer és un entorn més protegit, que rep més subvencions i més estables, ja que es considera un servei. El TAS rep menys subvencions i es depèn de convocatòries, que estan més afectades per temes pressupostaris i són molt més inestables. Atès que la convenció aposta clarament per la inclusió a l’empresa ordinària cal assegurar que el model de Treball amb Suport (TAS) tingui uns recursos suficients i estables per a tots els usuaris.

CINQUENA IDEA:

Donar visibilitat positiva al col·lectiu en tots el àmbits de la societat, i també en l’empresarial.

Les empreses tenen molt desconeixement de les dificultats reals d’aquestes persones, dels valors que poden aportar i dels suports que poden rebre de les entitats, i això genera grans pors que es converteixen en el principal fre a la contractació. Les empreses encara tenen la mirada des de la discapacitat, no des de la capacitat. Cal fer accions per tal que la societat i les empreses tinguin un coneixement més ampli de les seves possibilitats i així poder donar-los més oportunitats.

ACTIVITATS DEL CICLE:

CONFERÈNCIA; “LA INCLUSIÓ LABORAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL: UNA VISIÓ INTERNACIONAL”

2 d’octubre de 2018

Una taula de debat oberta en la qual tres professionals –Don Gallant (Canadà, Ready, Willing & Able), Anne O’Bryan (Regne Unit, Project SEARCH) i Boni Martínez (Mallorca, Mater Misericordiae)– ens van aportar les seves visions i la seva experiència amb relació a la inclusió laboral a l’empresa ordinària.

Don Gallant va explicar la creació al Canadà d’una agència estatal que crea demanda en les empreses comunicant i demostrant els beneficis de la inclusió del col·lectiu (tant els més tangibles com els que ho són menys), amb un enfocament empresarial. El procés de contractació i el suport a les persones i empreses el fan les entitats del sector.

Anne O’Bryan va presentar un projecte centrat en un programa de formació dual d’un any: les persones treballen i es formen dins de grans empreses i institucions (hospitals…). Això permet que les persones facin rotacions i acabin trobant el millor encaix persona-lloc. La seva fórmula d’èxit és “aprendre fent”.

Boni Martínez ens va explicar el nou entorn legislatiu a les Balears, que té en compte la perspectiva integral de la persona, amb sistemes mixtos (feina-social), més flexibilitat en els recursos i amb possibilitat de transitar pel centre o l’empresa que en cada moment s’ajusta millor a la persona, sense perdre els recursos o suports a què té dret.

Ponents:

Don Gallant: Director de RWA, una associació nacional finançada pel Govern del Canadà i activa a vint comunitats de tot el país, creada per augmentar la inclusió laboral de persones amb discapacitat intel·lectual. Gerent de Mater Misericordiae (Mallorca), una entitat mallorquina que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg de la seva vida.

Anne O´Bryan: Té una llarga trajectòria en la promoció de la feina remunerada per a persones amb discapacitat intel·lectual. A la dècada dels anys vuitanta va ser capdavantera en el desenvolupament del Treball amb Suport. Actualment lidera el programa americà Project SEARCH a Europa, amb base al Regne Unit.

Boni Martínez: Gerent de Mater Misericordiae (Mallorca), una entitat mallorquina que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg de la seva vida.

DINÀMICA DE GRUPS: LA INSERCIÓ LABORAL DES DEL PUNT DE VISTA DE LES ENTITATS SOCIALS 

22 i 29 de novembre de 2018

L’objectiu era sortir del dia a dia i portar el discurs a un terreny d’innovació social, per trobar elements de canvi i transformació, i concretar-ho en accions, reclamacions, lluites, propostes i projectes.

Com a conclusions més importants destaquem:

– Les entitats han de canviar el model i transformar-se en proveïdors de suports a les persones i les empreses.

– Cal revisar i recuperar el rol dels CET, ja que s’ha anat desvirtuant i no compleixen els objectius inicials per als quals van ser creats (espais protegits per a persones especialment vulnerables, formació en entorn laboral i trampolí a l’empresa ordinària). Massa sovint són un centre finalista, on es queden persones que podrien estar en empreses ordinàries.

– Impulsar el treball en xarxa entre entitats seria una iniciativa interessant.

Amb la participació de: Jordi Sunyol (Joan XXIII), Marisol Bordonada (Catalònia Fundació) , Maite Trepat (Associació Alba), Roser Ferrer (Gsis/Escola Barcanova) , Martí Picola (MAP), Carme Sureda (Aprodisca), Montse Cardona (Actas), David Villanueva (Dincat), Ricard Aceves (Fundació St Tomàs) i Elisabet Contijoch, de Millward Brown (moderadora)

DINÀMICA DE GRUPS: LA INSERCIÓ LABORAL DES DEL PUNT DE VISTA DE LES EMPRESES

29 d’octubre i 3 de desembre de 2018

En aquestes dinàmiques es va debatre amb professionals de l’entorn empresarial per tal de valorar quins eren els principals frens i motivacions a la contractació. També es van compartir casos d’èxit i de fracàs i es van valorar quines són les condicions favorables per tal d’incrementar la contractació.

Com a conclusions van sortir els temes següents:

– Les empreses necessiten una comunicació realista, conèixer les dificultats, els beneficis i també tots els suports que tindran. Hi ha massa desconeixement i això genera grans pors.

– A Catalunya el teixit econòmic està format per petites empreses, que no estan subjectes a la LISMI i que, per tant, “no va amb elles”. Consideren que, si tinguessin accés a la informació, també contractarien. Però és important donar molt bona informació; els empresaris gestionen riscos però no incerteses.

– El suport d’una entitat és clau per portar a terme una bona inserció, és un tema que es desconeix.

– És molt important encaixar lloc i persona per tenir una inserció exitosa. Com en tots els llocs de treball, però en aquest cas cal fer-ho encara amb més cura.

– La formació des de les escoles de negocis i universitats als futurs empresaris i directius seria una bona mesura a mitjà i llarg termini.

Amb la participació de: Marta Gabarró, Lluis Viguera, Marc Mata, Àngels Garcia, Conxita Folguera, Jordi Martí, Marta Soler, Marta Grau, Xavier Calm, Joan Vergés i Elisabet Contijoch, de Millward Brown (moderadora)

DINÀMICA DE GRUPS: EXPERIÈNCIES I EXPECTATIVES LABROALS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

26 de novembre de 2018 (matí/tarda)

Des de les expectatives de joves que encara no han treballat es va explorar l’imaginari del món laboral, van explicar el que els fa por i què representava per a ells poder treballar. Estan motivats i volen que se’ls tractin com a iguals. Volen oportunitats, creuen que si se’ls ajuda poden fer moltes coses i són responsables. Estan preocupats pel seu futur laboral.

Des de l’experiència dels que treballen estan contents de fer-ho però també demanen tenir sous més alts, ser tractats com els altres companys, tenir unes jornades laborals més assumibles i que la seva mirada s’ajusti més a les seves possibilitats. Consideren que els costen més els aprenentatges, però que amb més temps i paciència poden aconseguir-ho.

En general, uns i altres consideren que la feina és un punt més de normalització de la seva vida i que els fa créixer com a persones.

Amb la participació de: Miquel Serra Albiac, Raquel Frutos Alvarez, Paola Manjón de Olañeta, Tabita Fernández, Alvarez, Beyda Apodaca Rodríguez, Oxsana Arqué Antomás, Arturo Fernández Suárez, Mireia López López, Laia Serrat, Albert Helguera, Carles Comellas, Judith Seculí Horta, Zaira Saenz Giménez, Gerard Moragues Solanes i Henar González (moderadora)

DINÀMICA DE GRUPS: ENTORN LEGAL I NORMATIU 

17 de desembre de 2018

Hem generat un espai de reflexió i treball amb professionals del context legal per tal de determinar quins són els elements legislatius i normatius actuals que afavoreixen la inclusió laboral del col·lectiu i quins la frenen.

Hem analitzat la normativa i s’ha arribat a la conclusió que calen canvis que permetin adequar-nos més a la realitat actual. Les normatives no han canviat i la realitat del mercat laboral i les empreses no té res a veure amb la que hi havia fa vint-i-cinc o trenta anys.

Respecte als centres especials de treball, es debat que s’ha desvirtuat la seva funció original, com també el fet de si els centres especials de treball amb ànim de lucre haurien de rebre els mateixos ajuts que els que no ho són.

Serà necessari posar en línia totes les lleis i normatives per poder canviar i assolir els nous reptes plantejats. Es valora el nou context normatiu de les Balears com un model referent i molt adaptat a les demandes del sector a Catalunya.

Amb la participació de: Andreu Orofino, Natalia del Moral, Laura Maniega, Enric Opi, Ricard Esteve, Montse Tarridas, Iolanda Catalan, Cristina Untoria, Lleonard Helguera i Maite Ruiz

PONÈNCIA FINAL: LA INCLUSIÓ LABORAL DE LES PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL, AVUI I DEMÀ. 

21 de març de 2019

La jornada es va desenvolupar al Palau Macaya amb l’assistència de més de 220 persones. L’objectiu era explicar les conclusions i les propostes de treball de cara al futur.

La presentació es va fer intercalant vídeos dels participants en les dinàmiques amb breus entrevistes a representants del col·lectiu, entitats i empreses. Per acabar, es van presentar els punts més importants que cal abordar per a la transformació d’aquesta problemàtica, amb el compromís de la LADD de seguir treballant els mesos vinents per assolir tots els canvis que sigui possible.

Amb la participació de: Josep Ollé, Miquel Serra, Roser Ferrer, Marta Gabarró, Maite Ruiz, Montse Tarridas i Gemma Nierga (Conductora de l’acte)

Miquel Serra: Ha cursat dos PFIS a l’Escola de Vida Montserrat (AcidH) i actualment es prepara per treballar amb el programa Singular. Li agradaria accedir a un grau mitjà d’FP per ser tècnic de so algun dia.

Marta Gabarró: Consultora estratègica i professora d’ESADE. Exdirectiva de Pepsico.

Roser Ferré: Llicenciada en Pedagogia Terapèutica. Directora de l’Escola Barcanova, del grup GSIS.

CONCLUSIONS DEL CICLE:

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat recull els drets i les llibertats fonamentals de les persones que tenen una discapacitat. Es va signar el 13 de desembre de 2006 a Nova York i l’Estat espanyol la va signar el 30 de març de 2007.

A l’article 27, Feina i Ocupació, es parla que les persones amb discapacitat tenen dret a treballar i a escollir lliurement la seva feina. Malgrat aquest mandat, l’atur en aquest col·lectiu supera el 80 % i la feina es desenvolupa en entorns protegits i segregats. Hi sumem el fet que és el col·lectiu amb els sous més baixos.

Aquesta situació és estructural.

És per aquesta raó que hem volgut aprofundir en les raons d’aquest gap i sobretot construir propostes que permetin treballar els anys vinents per reduir-lo.

Les conclusions principals són les següents:

– El col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual encara és un gran desconegut. Cal treballar des de l’escola perquè la societat entengui i normalitzi la diversitat.

– En l’accés a la feina del col·lectiu hi ha quatre agents implicats: col·lectiu, entitats, empreses i Administració.

– El principal fre per tal que les empreses contractin és el desconeixement de les possibilitats i les capacitats d’aquestes persones. Aquest desconeixement genera por, que es redueix quan l’empresa coneix els beneficis (tangibles i intangibles) de la inclusió, com també els suports que tindrà a través d’una entitat experta.

– Les experiències laborals solen ser una sorpresa molt positiva per a l’empresa. Les pràctiques i la formació dual poden ser un primer pas important de coneixement mutu.

– El tema clau per fer una inclusió exitosa és un bon encaix entre persona i lloc de treball, amb el suport continuat d’una entitat (Treball amb Suport).

– Per a les persones amb discapacitat intel·lectual la feina és un punt més en la normalització de la seva vida, els dona autonomia i autoestima. Es queixen sobretot que cobren sous més baixos. Valoren feines que els agradin i que puguin fer, amb companys amables i que els tractin com a iguals.

– Els centres especials de treball han anat perdent el seu sentit inicial i que cal recuperar: un entorn laboral per a persones especialment vulnerables i com a trampolí a l’empresa ordinària.

Com a propostes principals destaquem:

– Personalitzar els suports segons la persona i el moment, amb molta més flexibilitat.

– Que el suport sigui de la persona, treballi on treballi, i que hi hagi camins d’anada i tornada entre les diferents fórmules segons la necessitat de cada moment (empresa ordinària, centre especial).

– Revisar les lleis que regulen l’accés laboral del col·lectiu sota l’esperit de la Convenció de l’ONU, i recuperar el rol i revisar el model que regula els centres especials de treball.

– Potenciar els recursos destinats a la feina en empresa ordinària (TAS).

– Donar visibilitat positiva al col·lectiu, en tots els àmbits de la societat i també en l’empresarial.

EQUIP DE TREBALL DE LA LADD:

Maite Ruiz: Presidenta de la LADD. Psicòloga. 36 anys a ATAM com a directora de serveis de persones amb discapacitat. Membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. Certificada com a coach pel COPC. Ha estat membre de la Junta de Coordinadora de Tallers i Dincat i actualment col·labora com a voluntària en diversos projectes socials.

Montse Tarridas: Responsable del projecte. Llicenciada i màster per ESADE. Dedicada professionalment a la comunicació i la innovació. Activa en diversos projectes socials.

Leo Helguera: Diplomat en Magisteri. Llicenciat en Psicologia (en curs). Actualment, educador social a Icaria.

Iolanda Catalán: Llicenciada en Ciències Químiques i doctorada per la UB. Dedicada professionalment durant molts anys a la indústria farmacèutica i actualment a la docència.

Cristina Untoria: Economista i membre del Col·legi d’Economistes de Catalunya. Certificada en Direcció i Gestió de Fundacions i Altres Entitats no Lucratives pel CEC. Directora financera a diverses empreses i entitats socials, i patrona de Nexe Fundació durant sis anys.

Accés al material, conclusions i video final:

DOCUMENTS